Access

Format

Author / Creator

Subject

Recently added

Eresources

Language

Place of Publication

Dates

Location

La síndrome de Down (SD) és un trastorn genètic que comporta una sèrie de problemes de salut, entre d’altres, una reducció de la capacitat cardiorespiratòria. En el cas de les persones amb SD, és complicat aconseguir una avaluació precisa de la composició  corporal, a causa de la seva morfologia singular. Tot i així, es tracta d’un component crucial per detectar l’obesitat de manera precoç i dissenyar intervencions específiques sobre els hàbits. Van participar en l’estudi quatre corredors masculins amb SD, que es van sotmetre a mesuraments antropomètrics i a l’anàlisi vectorial d’impedància bioelèctrica (modalitats clàssica i específica) abans i després de completar la cursa de 14 quilòmetres. Es van utilitzar diverses equacions per estimar la composició corporal. Així mateix, es va fer una anàlisi del somatotip i es van comparar els canvis bioelèctrics que va provocar la cursa. Es va revelar una variabilitat considerable en la composició corporal i el rendiment en cursa de les persones amb SD. Les diverses equacions per estimar la massa de greix van donar resultats variables (del 4.2 al 33.3 %). En particular, es va observar un patró únic en cada participant quant a la quantitat de líquids. El Participant 1 va destacar amb un angle de fase marcadament alt (9.8°), mentre que la resta va obtenir valors mitjans inferiors (4.5-6.3°). L’anàlisi del vector d’impedància bioelèctrica va indicar una pèrdua normal de líquids durant la cursa (T2 = 92.2; p < .0001). Va resultar sorprenent que el Participant 1, que va aconseguir el temps de cursa més baix, experimentés la pèrdua de líquids més significativa, però mostrés una retenció més gran d’aigua intracel·lular. Aquest estudi subratlla la importància de dissenyar mètodes d’avaluació de la composició corporal adaptats a les persones amb SD. El disseny d’eines d’avaluació precises contribuirà a millorar el benestar d’aquesta població en la seva cerca d’estils de vida actius. Aquestes conclusions aporten llum sobre la complexa relació entre composició corporal, hidratació i rendiment en persones amb SD.
Down syndrome (DS) is a genetic disorder that comes with a range of health challenges, including reduced cardiorespiratory fitness. For individuals with DS, accurate body composition assessment is challenging due to their unique body shapes. However, it is a critical component in early obesity detection and for developing targeted lifestyle interventions. The study involved four male DS runners who underwent anthropometric measurements and bioelectrical impedance vector analysis (classic and specific approaches) before and after completing the 14-kilometer race. Various equations were employed to estimate body composition. Additionally, somatotype analysis was conducted and bioelectrical changes evoked by the race were compared. Considerablevariability in the body composition and race performance of DS individuals was revealed. Different equations for estimating fat mass yielded varying results (from 4.2 to 33.3%). Notably, the amount of fluids showed unique patterns among the participants. Participant 1 stood out with a remarkably high phase angle (9.8°), while the others had comparatively lower average values (4.5-6.3°). Bioelectrical impedance vector analysis indicated normal fluid loss during the race (T2 = 92.2; p < .0001). Intriguingly, Participant 1, who achieved the fastest race time, experienced the most significant fluid loss but displayed a greater intracellular water retention. This study underscores the importance of developing tailored body composition assessment methods for individuals with DS. Developing precise assessment tools will contribute to enhancing the well-being of this population as they pursue active lifestyles. These findings shed light on the intricate relationship between body composition, hydration,and performance in individuals with DS.
El síndrome de Down (SD) es un trastorno genético que conlleva una serie de problemas de salud, entre ellos, una reducción de la capacidad cardiorrespiratoria. En el caso de las personas con SD, resulta complicado conseguir una evaluación precisa de la composición corporal, debido a su singular morfología. Sin embargo, se trata de un componente crucial para la detección precoz de la obesidad y para el diseño de intervenciones específicas sobre los hábitos. Participaron en el estudio cuatro corredores varones con SD, que se sometieron a mediciones antropométricas y al análisis vectorial de impedancia bioeléctrica (modalidades clásica y específica) antes y después de completar la carrera de 14 kilómetros. Se emplearon varias ecuaciones para estimar la composición corporal. Asimismo, se hizo un análisis del somatotipo y se compararon los cambios bioeléctricos que provocó la carrera. Se reveló una variabilidad considerable en la composición corporal y el rendimiento en carrera de las personas con SD. Las diversas ecuaciones para estimar la masa grasa arrojaron resultados variables (del 4.2 al 33.3 %). En particular, se observó un patrón único en cada participante en cuanto a la cantidad de líquidos. El Participante 1 destacó con un ángulo de fase marcadamente alto (9.8°), mientras que los demás obtuvieron valores medios inferiores (4.5-6.3°). El análisis del vector de impedancia bioeléctrica indicó una pérdida normal de líquidos durante la carrera (T2 = 92.2; p < .0001). Resultó sorprendente que el Participante 1, el cual consiguió el menor tiempo de carrera, experimentase la pérdida de líquidos más significativa, pero mostrase una mayor retención de agua intracelular. Este estudio subraya la importancia de diseñar métodos de evaluación de la composición corporal adaptados a las personas con SD. El diseño de herramientas de evaluación precisas contribuirá a mejorar el bienestar de esta población en su búsqueda de estilos de vida activos. Estas conclusiones arrojan luz sobre la compleja relación entre composición corporal, hidratación y rendimiento en personas con SD.

Apunts : educación física y deportes, 2024-10, Vol.4 (158), p.1-10

Avaluació de la composició corporal i la bioimpedància en corredors amb síndrome de Down: apreciacions derivades d’un estudi de quatre casos

Biological membranes are essential for cell life and hydration. Water provides the driving force for the assembly and stability of many cell components. Here, we study the structural properties of water in a phospholipid membrane. We characterize the local structures, inspecting the intermediate range order (IRO) and adopting a sensitive local order metric recently proposed by Martelli et al. that measures and grades the degree of overlap of the local environment with the structures of perfect ice. Close to the membrane, water acquires a high IRO and changes its dynamical properties; i.e., its translational and rotational degrees of freedom slow in a region that extends over ≃ 1 nm from the membrane interface. Surprisingly, we show that at distances as far as ≃ 2.5 nm from the interface, although the bulk-like dynamics are recovered, the IRO of water is still slightly higher than that in the bulk under the same thermodynamic conditions. Therefore, the water-membrane interface has a structural effect at ambient conditions that propagates further than the often-invoked 1-nm length scale. Consequently, this should be considered when analyzing experimental data of water confined by membranes and could help us to understand the role of water in biological systems.

Frontiers of physics, 2017-07

Structural properties of water confined by phospholipid membranes

S'expressen els resultats de l'estudi sobre modificacions de greix corporal i pèrdues d'aigua en nois (n=53), que practiquen diferents especialitats esportives, mitjançant el mètode dels plecs cutanis i un nou mètode basat en l'espectrofotometria per infrarojos proximal. L'anàlisi dels resultats indica que el Futrex 5000 model A (Espectrofotometria per infrarojos proximal) sobreestima significativament (p <0.01) el tant per cent de greix corporal si el comparem amb el mètode dels plecs cutanis. De la mateixa manera, els resultats obtinguts amb al Futrex 5000 model A sobre el nivell d'hidratació no té relació amb la intensitat de l'exercici i de vegades és contradictori.
Se expresan los resultados del estudio sobre modificaciones de grasa corporal y pérdidas de agua en jóvenes varones (n=53), que practican diferentes especialidades deportivas, mediante el método de los plieguescutáneos y un nuevo método basado en espectrofotometría por infrarrojos proximal. El análisis de los resultados indica que el Futrex 5000 modelo A (Espectrofotometría por infrarrojos proximal) sobrestima significativamente (p<0.01) el tanto por ciento de grasa corporal al compararlo con el método de los pliegues cutáneos. Asimismo los resultados obtenidos con el Futrex 5000 modelo A sobre nivel de hidratación no guarda relación con la intensidad del ejercicio, siendo a veces contradictorios.

Apunts : educación física y deportes, 2021-02, Vol.1 (27), p.06-10

ESTUDI SOBRE LES MODIFICACIONS DE GREIX CORPORAL I LES PÉRDUES D'AIGUA EN ESPORTISTES. ESPECTROFOTOMETRIA PER INFRAROJOS PROXIMA

Különbözo típusú cementek (CEM I 52,5 R; CEM I 42,5 R; CEM I 42,5 N-SR0 és CEM II/A-S 42,5N) esetén vizsgáltuk a víz-cement tényezo (0,3; 0,4; 05; 0,6) hidratációra gyakorolt hatását röntgendiffrakciós, pásztázó elektronmikroszkópos (SEM) és higanyporozimetriás módszerekkel. A hidratáció mértékére a fázisösszetételbol számított hidratációs fok (azaz a hidrátfázisban kötött CaO-tartalom összes CaO-tartalomhoz viszonyított aránya) alapján következtettünk. 90 nap után (v/c=0,6 mellett) a portlandcementek közül legnagyobb a CEM I 52,5 R (~68%), ezt követoen CEM I 42,5 R (~65%), legkisebb a szulfátálló CEM I 42,5N-SR0 (~56%) hidratációs foka. A CEM II/A-S 42,5 N kohósalak-portlandcementbol készített mintáknál a hidratációs fok ~61%. A különbözo cementkövek porozitás vizsgálata alapján megállapítható, hogy a kumulatív pórustérfogatot a hidratáció ideje mellett nagymértékben befolyásolja a v/c értéke, mely a pórusokat benövo, a hidratáció során keletkezo reakciótermékek, illetve kristályfázisok milyenségével, mennyiségével függ össze. A különbözo cementkövek egymáshoz viszonyított porozitása eltéroen változhat a hidratációs ido és a v/c függvényében, mely a hidratáció eltéro sebességével függhet össze. 90 nap után, a különbözo v/c értékeknél általában a CEM I 42,5N-SR0 minta porozitása a legnagyobb, vagyis itt a leglassúbb a hidratáció. míg legkisebb porozitás (azaz leggyorsabb hidratáció) a CEM I 52,5 R, illetve a CEM I 42,5 R anyagokra jellemzo. A cementko porozitását a kumulatív pórustérfogat mellett a pórusméret-eloszlás jellemzi. A finompórusok (D<30 nm) legnagyobb részaránya a CEM I 52,5 R cementkore jellemzo.

Építöanyag (Online), 2022-10 (4), p.156-162

A víz-cement tényezô hatása a cementek hidratációjára

Export record to excel

Export this record

Export record to excel

Avaluació de la composició corporal i la bioimpedància en corredors amb síndrome de Down: apreciacions derivades d’un estudi de quatre casos

Export this record

Export record to excel

Structural properties of water confined by phospholipid membranes

Export this record

Export record to excel

ESTUDI SOBRE LES MODIFICACIONS DE GREIX CORPORAL I LES PÉRDUES D'AIGUA EN ESPORTISTES. ESPECTROFOTOMETRIA PER INFRAROJOS PROXIMA

Export this record

Export record to excel

A víz-cement tényezô hatása a cementek hidratációjára

Refine your search